Passió
Parlar amb altres persones acostuma a ser el millor mirall per aprendre qui som realment.
Això em va passar divendres, en una conversa que em va ajudar a entendre millor què és el que em fa sentir tan plè d'energia.
S'acostuma a confondre "allò agradable" amb la felicitat. S'idealitza una platja o muntanya, una posició econòmica, unes possessions, un "nivell" social, un poder, unes cel·lebracions vanitoses, una conversa on es mira enrere i es diu un "mira fins a on hem arribat!", una llibertat de dedicar el temps al que et plagui, un reconeixement per mèrits científics, empresarials, artístics o el que sigui, o un... en fi! Cadascú te les seves ambicions i s'imagina el castell d'una forma diferent.
El que realment m'omple d'energia és construïr, crear. És apassionant el resultat i és apassionant el procés.
Qui hagi creat o aparegut en obres de teatre, hagi exposat dibuixos, hagi fet cançons, concerts, escrit relats, poesia o novel·les, esculptures, joies, construccions, investigacions i qualsevol cosa feta amb el seu esforç ha viscut una experiència emocionant.
I l'ingredient màgic és l'esforç. El dia a dia d'un projecte com el nostre és brutal, és un no parar de reptes, de superació, d'emocions, ensopegar amb mil problemes, és una dedicació absoluta en hores i en dedicar-hi tota l'atenció de tots els dies de l'any, és passar uns nervis terribles, desenganys, frustracions, decepcions... tot el que vulgueu i més! En resum: que és la millor època de la meva vida. Però això s'ha de viure per entendre-ho.
Estem creant algo immens, formant un equip, creant noves tecnologies, encaixant-les en el dia a dia de la gent, milers de persones ja fan servir diariament el que nosaltres hem ideat i creat de zero.
I això desperta una passió tan intensa que et crema a dins i et fa explotar d'energia i tenir ganes de fer més i més coses, i fa que cada dia et llevis per menjar-te el món.
