Pere Picornell

A París en bicicleta

Fer màgia vs clonar models

Les claus de clonar un model negoci son identificar la màgia que l'ha convertit en un boom i identificar un mercat (país, sector, segment...) on encara ningú o gairebé ningú l'hagi aplicat.

- La màgia dels "clubs privats" de compra és la barreja de crear el sentiment d'estar davant d'una oportunitat única (en pocs dies o hores s'acaba l'oferta) + el sentiment de justificació (estic estalviant 150€) + comunicar-ho per e-mail cada matí.

- Les compres grupals (Groupon, Groupalia, Letsbonus...) son un clon dels "clubs privats", per tant la màgia és exactament la mateixa, però aplicat al sector serveis i dividit per zones geogràfiques.

- La màgia dels fotologs és la limitació de poder pujar una sola foto al dia + poder-hi rebre un número limitat de comentaris + el fet que tothom hi pugui accedir sense demanar autorització ni ser amic de l'autor.

- La màgia de les xarxes socials és també una limitació, però al revés: només els qui has autoritzat poden veure què publiques + stream del que passa al teu cercle social més proper.

Idees com "faré un outlet que desbancarà tots els demés perquè en el meu s'hi podrà comprar durant tot l'any i no només durant un període de temps", en realitat és eliminar un dels ingredients i la màgia desapareix.

"Faré un fotolog però en el meu no hi haurà limitació d'una foto al dia" -> cagada.

"Faré un Twitter però sense el límit de 140 caràcters" -> sense comentaris…

Certament clonar no és fàcil però et resol el més difícil, el core business: des del primer moment saps quines funcionalitats hi ha d'haver al teu portal.

Es pot fer màgia? Com es descobreix una nova formula màgica?

Si pensem que milers de persones de tot el mon estan creant projectes i intentant exactament això, penses que per pura estadística alguns ho han d'encertar.

També podem pensar que trobar ingredients com els que han fet que Facebook i Twitter siguin casos d'èxit és o per molta potra o per ser visionaris sobrehumans.

Jo crec que ni una cosa ni l'altra. Si alguna cosa te Internet és que, ens agradi o no, és la primera vegada en l'història que el sentit comú realment és això: comú.

No pots agafar i seure, ni tu ni un equip de premis Nobels del sentit comú, i posar-se a pensar en la formula màgica i encertar-la a la primera (i de ser així és que t'ha tocat la loteria, no pas que siguis un geni).

La frase que sempre repetim a Virtualtwo és que el que triumfarà "no és ni el que tu dius ni el que jo dic". Lo únic que compta és el que facin els usuaris.

Tampoc serveix fer una enquesta a 2.000 persones i preguntar "t'agradaria poder vendre la teva roba de segona ma a través d'un armari virtual?". Una enquesta t'ajudarà a decidir en quin ordre desplegaràs les funcionalitats, però la clau la trobaràs testejant cada una de les funcionalitats i escoltant, preguntant, escoltant, analitzant i tornant a escoltar què fan els usuaris.

No puc fer cap afirmació categòrica perquè encara no hem marcat cap precedent, però tinc la total certesa que sent metòdics i observadors descobrirem els ingredients i...... BOUM!!

I sinó que els hi preguntin al Sergey i al Larry si s'esperaven que la gent fes l'absurditat d'escriure les URLs al buscador.

Per cert, ja us heu registrat al que serà el següent patardasu? http://virtualtwo.com/bieib ;)

 

Haiku d'inspiració femenina

"Rather than her head
some rely on their cleavage
perishable gift"

12/11/2010

PS: Agraïments a una bona amiga, que em va corregir les faltes.

 

Oda a una calipàndria

Em fa mal el coll
em fot mal tot
… cagundena ¬¬
ara no trobo el mot

Endinyaré el cap contra un roc
etzibant-li tal ceballot
que així el rebenti poc a poc
doncs curar-me se m’en refot

I si em salto la mètrica
o m’invento els termes
no m’atossiguis amb temes
de rèplica? ètica? uhm... agrfagfrgafrg

 

Oda a les calçotades

Els tinc rodons i grossos!
Llargs, prims i petits!
Són per llepar-se'n els dits
i no en deixarem ni els ossos!

Carpaccio de bou

27/01/11, 2n dia a Madrid.

Dia de follons varis: a les 11 del matí decidim canviar de model, a les 14 ja tenim la nova (quina putada per les dues) última hora! Hem de parar tota la producció de roba i fer urgentment sabates, arg...

Sopar al Da Nicola de Gran Via. Pa impressionant amb un oli masserat per sucar. 1r: risotto de xipirons amb ceba, gran invent. Beguda: un cabernet sauvignon italià (Principato Vigneti).
Però com pot existir un pa tan bo o_O
De 2n: Carpaccio de bou amb encenalls de foie fresc =)
(nota mental: buscar com es diu encenalls en castellà)
Oh-que-em-moro... Collons quin carpaccio, i el foie fresc (com ha de ser) es lo maxim.... Arfff
<eating>l'estic palmaaaant >_< omg</eating>
Oh merda s'ha acabat el carpaccio. Crec que mai m'havia menjat un plat tan a poc a poc.
No problem... Queden els postres! :P

Siiii! Tenen panacotta!! Dubto que guanyi la del pomodoro però és llei de vida tastar totes les panacottes amb les que ensopegui.
Mmmm no, no arriba al nivell de la del pomodoro, però és de les millors que he tastat, s'hi acosta.

Fail, el cafè no val res. HOLAAA?? el cafè valia 2,49€, i això sense IVA!

Goita tu, el qui m'ha cobrat m'ha donat conversa, he aprofitat per dir-li que el cafè no valia res i... M'ha convidat a un xupito hehe.

La resta de dies he menjat merda, però ara (diumenge 30) em disposo a sopar més montaditos... =)

 

Madrid, 26/1/11, 1r dia

Ave (quin patir amb la vaga de rodalies...), visita a l'agencia de la fotografa, visita a l'agencia de models, trobada amb la fotografa al plató, dinar amb tot l'equip (paella!), muntar l'estudi, reunió amb l'equip d'ECI i primer canvi de plans: divendres farem noia en comptes de noi, aka el pobre de l'agència trucant-me a quarts de 12 de la nit per confirmar-me que ha hagut de canviar la model per una altra... proves d'iŀluminació i distàncies, tornada a l'hotel i cap a La Latina a menjar... Montaditos!!! Starting amb Lamiak (Cava baja 42). Bar de fotos de cames i peus a la paret, bona música, 3 tipus de montaditos diferents, me'n menjo dos (a 1,20€!!) i un rioja de puta mare. Next stop: Taberna Txakolí. Incomptable varietat de montaditos amb una presentació espectacular (veure foto), a 2,80€ each, gust no tan espectacular, i una merda de música (40 principales?). De fet ara sona tal merda supera els anuncis d'Spotify. Últim glop de la 2a sidra i foto el camp. Si la d'abans era El Txakolí, ara he anat a petar a La Txakolina. Son els mateixos però hi ha molts montaditos diferents, també macos (veure foto). La música mola (un groove chilloutero xungu) però ja gairebé no tinc gana, aixi que un txakolí, 1 pinxo i m'obro.

Sabes que juegas demasiado al Quake cuando...

Sabes que juegas demasiado al Quake cuando...

Estas con la novia...
- Desnudándose y piensas: Awaiting Gamestate
- Se ralla cuando al desnudarse le dices: "Impressive!"
- Cuando queda poco gritas "One Minute Warning"
- Cuando te pilla con otra piensas "Unpure Client Detected"
- Cuando ella no quiere "One player not ready"
- Mientras te desnudas: Loading... gauntlet, machinegun, shotgun, rocket, players....
- Cuando ella coge la iniciativa: The Enemy Has your Flag!
- Cuando ella quiere repetir: Novia has called a vote (map_restart) Yes-(F1) No-(F2)?
- A la quinta... Out of ammo
- Te vas a una orgía pensando "un Free For All"
- Te caes de la cama: "UnnamedPlayer cratered"
- Cuando vais a la cama: "UnnamedPlayer goes back flip to the bed"
- Al comprarle ropa: "A ver ese skin... uau que texturas..."
- Llegas tarde a la cita: circlestrafejumpcirclestrafejumpcirclestrafejumpcirclestrafejump
- dice "No te acuerdas de que día empezamos???" piensas "Insert CD Key"

en la vida real...
- El semáforo en rojo. Bajas la vista apuntando hacia abajo y dando un salto, haciendo con la boca "bummm" y imaginándote que la atraviesas de un RJ.
- Tropiezas y antes de dar contra el suelo intentas un Use Teleport.
- Al mirar lejos, entrecierras los ojos intentando un zoom.
- Alla donde mires, ves un crosshair en el centro.
- Tumbas el vaso de agua maldiciendo "tendré que ajustar la sen...".
- Te levantas por la mañana pensando "a ver si se me baja el ping ya".

sueñas...
- En una partida al Quake 3 con proyector.
- En que te sale siempre el bridge to rail de dm6 y de lado a lado del piso superior de la sala del rail de t4.
- En un Razer Boomslang 2000dpi.
- En los de Menta que te dicen "cuando quiera le ponemos el cable".
- No sueñas. Para ello deberías dormir.
- Esperando el metro, saltas de un lado al otro de la andana para practicar el circle jump.

Pero lo que realmente te dice que juegas demasiado al quake...
- Cuando estas a media partida y te vas a escribir esa chorrada.
############### EOF

 

Post que vaig publicar a 4quakers fa uns 10 anys, que es diu ràpid (si aquesta web no s'equivoca, va ser el divendres 19 d'octubre de 2001). Llàstima que es perdessin els comentaris, perquè la gent va respondre animalades impressionants.

Renfe, La Garriga i els missatges d'error

Cada vegada que he de comprar un bitllet d'Ave és una nova aventura.

En aquesta ocasió m'ha saltat aquest alert:

"No se ha podido realizar la reserva con determinación".

Però a la vegada m'ha mostrat la pàgina de confirmació de reserva i he rebut l'e-mail així que ja sé el que em toca... trucar per confirmar-ho, per variar.

Després tenim la web de La Garriga, tela amb l'alert que mostra si hi entres amb Chrome o Safari:

"Estàs utilitzant el navegador SAFARI. Per veure aquesta pàgina és recomenable utilitzar Firefox o una verisió acutal de Explorer.".

Mereix un premi! I no només per les faltes:

1. Ho he obert en Chrome, no en Safari.
2. La web pel que sembla es veu perfectament bé amb Webkit així que l'alert sobra.
3. Al footer hi ha els logos de validació d'HTML i CSS, i el d'HTML no valida ni de lluny i el de CSS te el link mal posat.

I pel colmo, resulta que tinc la copia de l'e-mail que vaig enviar el 29/10/2008 a l'ajuntament avisant-los dels errors (de res!).

Educació i futurs models de negoci

Avui mentre dinàvem hem comentat la diferència entre les generacions que han tingut internet des que van néixer i les que han conegut internet de grans.

És cert que els qui hem crescut amb Internet (hi incloc els qui en vem tenir ja de nens) en tenim un ús més natural. El que ens sorprèn no és pagar per un Spotify o Megaupload, sinó que hi hagi gent que faci coses com anar físicament a una agència de viatges o a una immobiliaria.

I és cert que aquest canvi donarà un impuls radical a l'e-commerce i a models de negoci com els freemium i els continguts digitals de pagament.

Si tot va bé, aquestes o les properes generacions a demés de bons consumidors digitals també seran bons ciutadans digitals: entre els seus hàbits naturals s'hi trobaran activitats com col·laborar a la Wikipedia i similars i fer donacions a iniciatives que considerin nobles.

Florirà aleshores un nou model de negoci sostingut per les donacions i el mecenatge?

S'incorporarà als plans de negoci una nova mètrica que valorarà l'aportació del projecte a la humanitat? (que, per tant, reflexarà directament la capacitat d'atraure aportacions altruistes...).

Si les coses acaben anant per aquí, deurem a la Wikipedia infinitament més que la informació gratuïta que ens brinda.